Carrer Major | ODS: El projecte educatiu al Nepal de Familia de Hetauda

00:00:00: Bona tarda Toni.

00:00:01: Doncs ja estem aquí un dimarts més en aquest cas amb la secció d'ODS, aquest dimarts i avui hem ampliat una mica o bastant el redirecció per què viatjarem fins al Nepal per conèixer una ONG, una fundació anomenada família de Etauda I per això tenim avui a la seva fundadora i presidenta Aina Barca, bona tarda!

00:00:26: Hola, bona tardes

00:00:28: Com explicàvem, Aina?

00:00:29: Què és família de taula?

00:00:32: Com sorgeix aquesta idea d'aquesta ONG que per cert no ho hem comentat englobada en moltes ODSs.

00:00:38: Entre elles l'ODS-IV enfocada a una educació de qualitat.

00:00:44: Tot això comença el·lain, que és la primera vegada que vaig viatjar a Nepal i vaig veure com vivien els més amb discapacitats.

00:00:51: Bàsicament no hi havia res parells No hi havia escoles d'educació especial, no hi havia serveis parells.

00:00:58: A més a més, a Nepal hi ha la creença que la discapacitat és fruit d'un tastic diví per pagar els comets dels envires anteriors.

00:01:03: És a dir, que deuen castigar i com que deien castigat perquè el motiu neixés amb discapacsitat intel·lectuals... I aquests nens quedaven completament apartats.

00:01:11: Jo vaig arribar a veure nens tancats dintre de gàbries, nens lligats... Mentre les teves famílies van a treballar jornades de vuit, deu, doze hores... I els nens tot el dia ja tancat sense poder-se moure.

00:01:23: A mi això em va impactar molt.

00:01:24: El final crec que està molt bé parlar de d'aquestes, però quan veus que hi ha algo tan bàsic no s'està complint i no només era això sinó per a mi el més fort.

00:01:34: Quan jo vaig començar a preguntar a la gent perquè aquests nens no van a l'escola com és que no hi ha escoles?

00:01:39: I la resposta era que aquests nenes no tenen menys eina.

00:01:44: Per què en donen a l'scola mai no podran aprendre.

00:01:47: Era com si jo fos una boja que estigués preguntant perquè no hi ha escoles, perquè aquests nens no van a l'escola.

00:01:53: I el fet que em diguessin no tenen ment... Per mi ho va canviar bastant tot, però com aquesta injustícia s'havia convertit en algo normal, parells.

00:02:02: El fet d'acceptar que aquells nens eren fruit d'un càstig debil, que hem d'acceptar que no hi havia escoles lo normal i aquí va ser quan em vaig plantejar aquest dia de fer alguna cosa, perquè no vaig conèixer ningú que ho estigués fent d'allà, local que tingués ganes de canviar aquesta realitat.

00:02:19: Estic parlant de fa catorze anys ja, que fa catoze anys que estic a Nepal i així va ser quan vaig decidir començar a vam registrar una onatge que és la teva família de Tauda.

00:02:28: Vam començar treballant en aquesta ciutat que es diu etauda en el sud de Nepal per oferir educació als nens i nenes i joves amb l'scapacitat intel·lectual

00:02:40: Clar, Aina.

00:02:41: T'algo m'ho expliques?

00:02:42: A mi em sembla que a partir d'una experiència personal, que és la teva, formes tota aquesta família de taula, aquesta ONG.

00:02:53: També et volia preguntar per què precisament ha estat el Nepal.

00:02:56: Crec que ja ho has introduït una miqueta en el tema de l'Arlejó també és bastant complex però si ens dubte parlem d'un dels països més pobres o subdesenvolupats de la regió.

00:03:06: Exacte sí... Et podria dir que el motiu és a dir, tot va que sortia arran d'aquesta experiència personal i ha fet de veure-ho en primera persona.

00:03:14: Si quedes després si et poses a mirar i a documentar-te, doncs Àsia és un dels països més... Perdona, Vellinepal és una dels paiesos més pobres d'Àsia.

00:03:22: La discapacitat encara avui és entesa en molts contextos, sobretot els rurals com un càstig de vi.

00:03:29: I hi ha molta feina per fer però en aquest cas concret vas ser el fet per mi de veure'm en primera persones No podia oblidar el que li ha vist.

00:03:39: Veurà un nen tancat dintre una gàbia, no deixa indiferent i per mi va ser molt difícil seguir amb la meva vida davant.

00:03:46: A més a més, en recordo quan jo vaig començar tot això, jo tenia vint-i-un anys treballava en un centre de tançó especialitzada, en persones amb l'horidiscapacitat m'agradava molt la meva feina, a més a mes estava estudiant al meu últim any de carrera... I bueno, jo em vaig plantejar De fet, em vaig preguntar molt seriaments si comences a de ser per sempre i no pots començar.

00:04:08: I després de la meitat dius que no segueixes perquè això seria un acte superagüest en ensenyals que poden durar millor i després no seguir-ho.

00:04:16: Jo veig nota que sí, que això s'havia de fer, que jo havia de tirar endavant... I així fa catorze anys que visc a Nepal, t'ha fet bueno, visc al pavall entre Nepal i Barcelona però passo la major part del temps a Nepal Per això, per oferir educació especial als nens i joves amb discapacitat.

00:04:35: Nosaltres vam començar amb una primera escola a la ciutat d'Etaudek com es diu que s'ha situat al centre de Nepal.

00:04:41: Actualment en aquesta escola hi ha no ranta nens-i-nenes.

00:04:44: A part d'educació també ofereix fisioterapia.

00:04:47: I després va d'un moment que vam veure la necessitat de no només estar situats en aquestes ciutats sinó de poder començar a ampliar perquè la realitat és que a Nepal hi ha set provincies que farien l'equivalent a les nostres comunitats d'autònomes i és com si diguéssim que hi ha en comunitats autònomes senceres on no hi ha cap tipus de servei per nens amb discapacitat intel·lectual.

00:05:09: És com si d'aquesta Catalunya o a tota Andalusia, o a tot a Galícia, no hi hi ha absolutament re per persones amb discapecitat intelactual i això és molt fort, són territoris molt grans on no n'hi ha absoluta cap servei.

00:05:20: I al moment que això va ser el dos mil vint aquest punt d'inflexió de dir no ens podem quedar només a Itauda és quan vam registrar la Fundació Ciaixa, tant a Nepal com a Barcelona o no com a Espanya per començar a ampliar aquest projecte.

00:05:36: La escola que teníem a Itàu de fer convertir en un prototip i vam començar doncs a duplicar-la.

00:05:42: Dintre de l'escola també ha dit que atenem-te a la infància com també tenim dilloc opacional per als nous que es fan grans.

00:05:49: És a dir el final són nens que han començat amb nosaltres, que van creixent... I quan es fan gran segueixen al nostre delloc opcional on es formen en diferents oficis.

00:06:01: És una redidacció molt gran, Agne i també et volia preguntar tots aquests projectes multidisciplinals perquè aneu més enllà de l'educació com ve estàs explicant amb tallos ocupacionals però també crec que és interessant que ens descobreixi el que la gent entengui que en un país com el Neval, entenc que us trobareu moltes dificultats i no sé fins a quin punt amb qui n'ajuda a compte.

00:06:24: O al final és tot l'ONG ha de subsistir per si sol entre cometes o no?

00:06:30: Doncs l'ONG sobretot tira endavant a través de socis des de diferents punts de Catalunya i d'Espanya que cada mes col·laboren amb el que cadascú bonament pot i vols i això és el que tirem endavant el dia ja del projecte dels nens que poden anar a l'escola, té un autobús del reculler que ja és seva per anar fins a l'scola, que tinguin menjar nutritiu a l'Scola.

00:06:52: Que una mestra els pugui estar prestand atenció i ensenyant tot això.

00:06:58: És bueno que quan estan malals vegin el metge, que tenen servir d'informeria també tenen servei de fisioterapia, dintre les escoles... I hi ha més i més hay pau dels nents que són orfes, que les seves famílies els han abandonat o bé que estan en risc d'entrar a les seues propies famílias d'aquests nens que en concret actualment són vint i sis, estan vivint amb nosaltres.

00:07:17: Tenim una residència escolar, que és com una casa per als nens, que tenen situacions complicades o que directament no tenen famílies que es puguin fer càrrecs.

00:07:28: A més a més, a part dels socis també tenim donacions tan empreses, com fundacions, com entitats privades des de diferents llocs d'Espanya, que ens dona suport... I des del Nepal... Ha sigut difícil.

00:07:41: Com ve deia, ha sigut molt difícil.

00:07:43: Realment jo vaig arribar sent molt jove, tenia vint i un anys... I no només són molt joves sinó ser dona i ser extranjera.

00:07:52: Nepal és un país molt masclista.

00:07:56: Va ser molt complicat els imícis.

00:07:58: Al final era defensar un col·lectiu que no tenen veu literalment, és que moltes vegades apèixements no poden expressar coses tan bàsiques com vull anar al lavabo o tinc gana.

00:08:08: Era defensar els seus drets Donar els hi veu en aquest col·lectiu que no tenia, quan les seves famílies tampoc estaven veient que això era possible.

00:08:17: I com et dic en un entorn que moltes vegades va ser molt hostil.

00:08:21: Sí que és veritat que amb els anys... Les coses han anat canviant.

00:08:24: Jo fa catorze anys que estic a terreny.

00:08:26: Quan vaig arribar al govern no en tenia el que era l'educació especial i actualment en els plans de govern sí que està contemplada l'educació espacial i la educació inclusiva però... Els canvis són lents, no hi ha canvis sots un dia per l'altre.

00:08:44: I en això estem.

00:08:46: L'Au expliques molt bé.

00:08:47: Aina són catorze anys treballant sobre el terreny.

00:08:50: Estic segur que tu que ho has viscut en primera persona la evolució deu ser amplíssima del projecte.

00:08:57: Ho has explicat molt bé tant en l'àmbit educatiu com a l'âmbit de treball I ja com a tancament sempre ho solen fer en aquesta secció, sigui el projecte que sigui, sigui l'OEDC que sigui.

00:09:11: Però avui crec que és especialment important que estem parlant d'una experiència d'ESM vital personal no haït que ens facis una crida a tota la gent que pugui estar interessada o volia conèixer més sobre, en este cas, família de taula ja ho has dit abans del tema dels socis i de les donacions, però com d'important és viure-ho en primera persona i conèixer aquestes realitats en aquests països.

00:09:38: Jo des d'aquí animo a tota la gent que volgui saber més, afegir-nos, ja sigui a les reds socials, a Instagram, família de Etauda, Etaura amb vaci inicial o buscar informació nostra a la página web.

00:09:50: Totes les persones que tenen ganes de fer un voluntariat sobretot estem buscant fisioterapeutes, mestres d'educació especial... o personal relacionat amb el tema educatiu, estan més que benvingudes a terreny.

00:10:04: I les persones que vulguin col·laborar econòmicament per suposades és ara que ens permet tirar endavant i sostenir el projecte.

00:10:11: Al final és com que hi sosté una família.

00:10:13: En el nostre cas actualment són cent quarenta setnets del sistema tenent, no ranta haitauda, que és la ciutat inicial, i després vint-i-six de Berdivàs, que l'última escola que vam obrir aquest novembre passat i quanta ua que et mando un total de cinc quantes set.

00:10:28: I poder tirar endavant això doncs requereix d'una operació, que és a vegades complexe de sostenir i només es pot tirar endavant gràcies a la solidaritat de persones que creuen que hi ha alguna cosa diferent és possible i que posen en valora que tot és de l'educació que estem parlant avui

00:10:46: Doncs Aina Barca presidenta i també fundadora i precursora, principal impulsora.

00:10:51: A gent dubte de família de taula ha estat un plaer d'anir-te aquí a les odeses de Carrema i jo, des del camp de Tarragona.

00:10:58: Enviem també fins al Nepal la nostra força per aquest projecte Continue Creixent.

00:11:04: Moltíssimes gràcies!